L'Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera (EUTDH) de la Universitat Autònoma de Barcelona va celebrar el passat 22 d'octubre l'acte d'inauguració del curs 2008-2009 amb la presència de Joan Molas, President de la Confederación Española de Hoteles y Alojamientos Turísticos (CEHAT), que va impartir la conferència titulada “Indústria hotelera espanyola: balanç, tendències, reptes, i estratègies”. A la taula l'acompanyaven Santiago Guerrero, Vicepresident Executiu de la Fundació Universitat Autònoma de Barcelona (FUAB) i Conseller Delegat de Serveis de Turisme i Hosteleria Campus SA; Francesc Uroz, Director de l'EUTDH i Maria Noguera, Directora d'Estudis de l'EUTDH.

Molas va iniciar la seva ponència amb la contextualització de la situació actual en què es troba el sector turístic a l'estat espanyol, oferint dades estadístiques que posen de manifest la importància d'aquesta indústria en l'economia del país, com ara la seva contribució al Producte Interior Brut amb un 12%, o a la població activa de l'estat espanyol amb un 13%, percentatge que es preveu que vagi en augment, segons estudis de l'Organització Mundial del Turisme.

Espanya i la història del turisme de masses

Gran part de la conferència va consistir en fer un repàs a l'evolució històrica del sector, des de la implantació del turisme de masses a Espanya després de la Segona Guerra Mundial a causa d'una forta demanda pel producte de sol i platja a preus barats. Un fet que va iniciar un període de descontrol en l'ordenació del territori, potenciat per la construcció, finançada i recolzada pels touroperadors, d'un gran nombre d'hotels sense planificació.

En les dècades dels 70 i dels 80 va sorgir a Espanya un turisme urbà incipient, que va agafar embranzida amb la celebració de l'Expo de Sevilla i els Jocs Olímpics de Barcelona, ja a principis dels noranta, i que va afavorir l'entrada d'inversions en el sector hoteler per a la creació d'infraestructures on s'anteposava la qualitat al creixement en volum, per tal d'impulsar un nou model turístic per un altre tipus de clientela amb diferents motivacions.

Segons Molas, a mitjans dels 90 i principis del segle XXI, el sector turístic també va ser refugi de capitals i de recursos humans procedents d'altres sectors que començaven a fer fallida, com ara el sector immobiliari i la construcció. Aquest fet va generar la incorporació de mà d'obra sense formació per cobrir les necessitats dels empresaris, cosa que va comportar que les cadenes hoteleres haguessin d'impulsar plans de formació per tal de potenciar un segment professional de qualitat. No obstant, això també va ajudar a conscienciar als potencials professionals del turisme i l'hoteleria de la necessitat de tenir una bona preparació i formació per poder desenvolupar amb èxit la seva trajectòria laboral i oferir el millor servei al turista.

Com a fet criticable de la situació actual en l'hoteleria del país, Joan Molas va subratllar una certa endogàmia entre els grans grups hotelers espanyols, per no haver previst la creació de marques conjuntes per tal de competir internacionalment amb els grans grups americans i, d'aquesta manera, ser capaços d'explotar altres regions on el desenvolupament turístic encara és incipient, com ara l'Àfrica.

El futur del sector, en positiu

Malgrat la crisi econòmica actual, per Molas el sector turístic té futur ja que s'augura, pel 2025, la duplicació dels 800 milions de viatgers actuals, segons informes de l'OMT. Les pautes de la societat pel que fa al lleure i al treball evolucionen, i es preveu que sorgeixi un model on es reparteixin millor els períodes de vacances i els laborals, fet que beneficiarà al sector. Així mateix, les motivacions de les estades turístiques canviaran cap a objectius emocionals, d'experiències i sensacions viscudes, raó per la qual oferir uns excel•lents serveis i productes turístics seran essencials per satisfer plenament les exigències i la necessitat d'experiències dels clients.

Un altre element clau pel futur immediat del sector turístic és, segons Molas, la necessitat d'invertir en la investigació de mercats, de noves formes i modalitats de productes i del lleure, fent ús de les eines que ens ofereixen les noves tecnologies de la informació, En aquest sentit Internet i, en especial, els webs 2.0 basats en la creació de xarxes i comunitats socials, poden ser mercats potencials de turistes, ja que l'efecte “boca-orella” entre els seus membres ajuda a ampliar considerablement l'impacte d'una determinada experiència turística i a augmentar la velocitat dels fluxos d'informació de l'empresari a l'usuari.

Finalment, Joan Molas va concloure emfasitzant la necessitat de que els professionals del sector turístic i hoteler esdevinguin excel•lents amfitrions per aconseguir que els seus clients estiguin plenament satisfets amb la seva experiència turística. Per assolir-ho calen professionals amb vocació turística, voluntat de perfeccionament i capacitat d'esforç, que ofereixin una dedicació constant i responsable i una atenció al client personalitzada, humanitzada i professionalitzada, qualitats que s'adquireixen amb una bona formació en estudis turístics i hotelers.