OBJECTIUS FORMATIUS

A final de curs l'alumne/a haurà de/d':

• Poder definir la noció de patrimoni cultural material i immaterial.
• Sospesar el valor que té el patrimoni cultural en relació amb el present.
• Enumerar els principals òrgans que vetllen per a la seva correcta preservació i gestió.
• Explicar el potencial que entranya el patrimoni material i immaterial com a recurs en les tendències a l'alça del turisme cultural
• Identificar dels criteris de selecció i interpretació que l'afecten en aquest sentit.
• Adquirir uns coneixements històric i culturals bàsics del segment històric que abraça des de La Prehistòria fins als nostres dies, en el territori actual europeu.
• Assenyalar els diversos usos turístics dels béns patrimonials tractats en els casos pràctics.
• Aplicar l'instrumental metodològic, reflexiu i crític en anàlisi d'un bé patrimonial (amb vistes a la futura pràctica professional en l'àmbit del turisme cultural).
• Demostrar que ha adquirit una capacitat de comunicació verbal i escrita correcta.
• Aplicar correctament el programa informàtic PowerPoint per a articular un discurs expositiu i argumentatiu.
• Integrar de manera lògica i argumentada la fotografia en el discurs verbal expositiu i argumentatiu.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES I RESULTATS D'APRENENTATGE

CE1. Demostrar que coneix i entén els principis bàsics del turisme en totes les seves dimensions i àrees.

RESULTATS DE L'APRENENTATGE

• CE1.8. Definir i relacionar els principis bàsics del turisme des de l'àmbit del patrimoni de la seva gestió i explotació.

CE3. Gestionar els conceptes relacionats amb la planificació i la comercialització de destins, recursos i espais turístics així com els seus instruments i funcionament

RESULTATS DE L'APRENENTATGE

• CE3.7. Aplicar els conceptes de gestió del patrimoni i dels recursos turístics.

C17. Presentar i negociar davant els diferents organismes, projectes i plans de desenvolupament turístic aplicats a zones i regions determinades.

RESULTATS DE L'APRENENTATGE

• CE17.6. Analitzar i presentar projectes de gestió i explotació del patrimoni..

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS

• CT1. Desenvolupar una capacitat d'aprenentatge de forma autònoma
• CT2. Ser capaç d'autoavaluar-se els coneixements adquirits
• CT4. Utilitzar les tècniques de comunicació a tots els nivells
• CT6. Planificar, organitzar i coordinar el treball en equip, creant sinèrgies i sabent-se situar en el lloc de l'altre.
• CT10. Treball en grup
• CT11. Planificar i gestionar activitats en base a la qualitat i sostenibilitat.

Tema 1: Introducció de l'assignatura (1h)

• El patrimoni material. El patrimoni oral i immaterial. Recapitulació dels conceptes teòrics relatius al patrimoni cultural. Problemes i reptes del turisme cultural en un món globalitzat: codi ètic. Les noves tendències del turisme cultural
• Patrimoni de la Humanitat a Europa (UNESCO).

Tema 2: La Prehistòria.

• El naixement de l'art. Els grans conjunts artístics de la prehistòria. Conceptes i tipologies. Anàlisi de casos.

Tema 3: El Món Antic: De Grècia a Roma.

• Grècia: entre l'arquitectura i l'escultura. Conceptes i tipologies. Anàlisi de casos.
• Roma: de l'arquitectura a l'escultura passant per la pintura. Conceptes i tipologies. Anàlisi de casos

Tema 4: El Món Medieval: el gran procés evolutiu.

• Del romànic al gòtic. Conceptes i tipologies. Anàlisi de casos.
• Un gran Museu: MNAC

Tema 5: Edat Moderna: l'Europa convulsa.

• El Renaixement: Quattrocento i Cinquecento. Concepte i tipologies. Anàlisi de casos.
• El Barroc de la Contrareforma, del Despotisme i de la Reforma. Concepte i tipologies. Anàlisi de casos

Tema 7: El Segle XIX.

• Neoclassicisme i Romanticisme. Concepte i tipologies. Anàlisi de casos.

Tema 8: El Modernisme. Catalunya i les seves figures cabdals.

• El desplegament artístic modernista. Els grans arquitectes: Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch. Els grans pintors. El llegat patrimonial i el seu ús turístic.

Tema 9: L'Europa contemporània.

• Les Avantguardes i la nova arquitectura. Els grans centres contemporanis
• Els grans pintors de Catalunya: Picasso, Miró i Dalí. Els seus Museus

A NIVELL GENERAL

• BALLART, José (1997): El Patrimonio Artístico y Arqueológico: valor y uso. Ariel. Barcelona,
• Catalunya. Museus i Col•leccions obertes al públic (2001) Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.
• MALTESSE, Corrado (Coor.): (1990). Las técnicas artísticas. Ediciones Cátedra. Madrid,.
• FULLANA, Miquel (1995): Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Moll. Mallorca,
• GARCÍA MARCHANTE, J.S.; POYATO HOLGADO, M. del C. (coord.) (2002) La función social del patrimonio histórico: el turismo cultural, Cuenca: Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha.
• GONZÁLEZ-VARAS, Ignacio (1999) Conservación de bienes culturales. Teoría, historia, princios y normas, Madrid: Cátedra.
• MARTÍN GONZÁLEZ, J.J.: Historia del Arte, 2 vols. Ed. Gredos, Madrid 1990
• MARTÍN GONZÁLEZ, Juan José (1986): Las claves de la escultura. Cómo identificarla. Col. “Las Claves del Arte” Sèrie “Géneros”. Planeta. Barcelona.
• PERELLÓ, Antònia Maria (1994) Las claves de la arquitectura. Cómo identificarla. Col. “Las Claves del Arte” Sèrie “Géneros”. Planeta. Barcelona,.
• VV. A.A.: Historia Universal del Arte, Ed. Planeta, Barcelona 1985-1987.
• VV.A.A.: Historia del Arte, Ed. Skira/Corregio, Madrid 1983-1986.
• VV.AA.: Catalunya romànica, De. Enciclopedia Catalana, Barcelona 1984-1998
• VV. A.A.: Història de L'Art català, 8 vols. Edicions 62, Barcelona 1983-1986
• VV.AA.: Patrimonio del Mundo. UNESCO. 17 vols. i 4 Annexos
• AAVV: Patrimonio de la Humanidad, UNESCO – Editorial Planeta. 8 vols.
• AAVV (2003): Historia Universal del Arte. Editorial Planeta. Barcelona.

PREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA.

• MALUQUER, J.: La humanidad prehistórica, Ed. Montaner y Simón, Barcelona 1973.
• MICHALOWSKY, K.: El arte del antiguo Egipto, Ed. Akal, Madrid 1991.
• ALDRED, C.: Arte egipcio, Ed. Destino, col. El Mundo del Arte, BCN 1993
• YARZA, J.:La pintura del antiguo Egipto, Ed. Vicens Vives, Col. Ha. Visual del Arte, Barcelona 1991. Madrid
• RICHTER, R.: El arte Griego, Ed. Destino, Barcelona 1980.
• STRUVE, V.V.: Historia de la Antigua Grecia. Ed.Akal, Madrid 1981.
• HENING, M.: El arte romano, Ed.Destino, Barcelona 1983.
• WOODFORD, S.: Grecia y Roma, Col. Introducción a la Historia del Arte, Ed.Gustavo Gili, Barcelona 1990
• RAMIREZ, J.A.: “El mundo antiguo”, en Historia del Arte 2, Ed. Alianza, Madrid 1996

EDAT MITJA

• LAMBERT, E.: El Arte gótico en España , Ed. Cátedra, Madrid 1977
• SUREDA, J.: El gótic Català, Ed. Hogar del Libro, S.A., Barcelona 1997
• JANTZEN, H.: La arquitectura gótica, Ed. Nueva Visión, Buenos Aires, 1979
• GRABAR, O.: La catedral gótica, Ed. Alianza, Madrid 1980
• YARZA, J.: Historia del Arte Hispánico. La Edad Media, Ed. Alhambra, Madrid 1989
• GRABAR, O.: La Alhambra. Iconografía, formas y valores, Ed. Alianza Forma, Madrid 1980
• SUREDA, J.: La pintura románica en Cataluña, Ed. Alianza Forma, Madrid 1981
• MARCAIS, G.: El Arte Musulmán, Ed. Cátedra, Madrid 1983.
• KRAUTHEIMER, R.: Arquitectura paleocristiana y bizantina, Ed. Cátedra, Madrid 1984
• SHAVE-CRANDELL, A.: La Edad Media, Col. Introducción a la Historia del Arte, Ed. Gustavo Gili, Barcelona 1985
• GRABAR, O.: La formación del arte islámico, Ed. Cátedra, Madrid 1988
• KUBACH, E.: Arquitectura románica, Ed. Aguilar, Madrid 1989
• BANGO, I.: Alta Edad Media. De la tradición hispano romana al románico. Ed. Sílex, Col. Introducción al arte español, Madrid 1989
• WHITE, J.: Arte y Arquitectura en Italia, 1250/1400, Ed. Cátedra, Madrid 1989
• BORRAS, G.: El Islam. De Córdoba al mudejar, Ed. Sílex, Madrid 1990
• YARZA, J.: Baja Edad Media. Los siglos del gótico, Ed. Sílex, Col. Introducción al arte español, Madrid 1992
• ETTINGHAUSEN, R. Y GRABAR, O.: Arte y arquitectura del Islam (650-1250), Ed. Catedra, Madrid 1996

EDAT MODERNA I CONTEMPORANIA.

• MUNARI, C.: Arte del mundo moderno, Ed. Teide, Barcelona 1977.
• ARGAN, G.C.: El arte moderno, 2 vols., Ed. Fernando Torres, París 1970, Valencia 1977
• BENÉVOLO, L.: Historia de la arquitectura moderna, Ed. Gustavo Gili, Barcelona 1975
• HONOUR, H.: El Romanticismo. Ed. Alianza Forma, Madrid 1981
• BRIHUEGA, J.: Las vanguardias artísticas en España, (1909-1986), Istmo, Madrid 1981
• MICHELLI, M.: Las vanguardias artísticas del siglo XX, Ed. Alianza, Madrid 1983
• SCHMUTZLER, R.: El Modernismo, Ed. Alianza Forma, Madrid 1985
• LACUESTA, R. Y GONZÁLEZ, A.: Arquitectura modernista en Cataluña, Ed. Gustavo Gili, Barcelona 1990
• CHECA, F.: Pintura y Escultura del Renacimiento en España, 1450-1600, Ed. Cátedra, Madrid 1983
• MARTÍN GONZÁLEZ, J.J.: Escultura barroca en España, 1600-1770, Ed. Cátedra, Madrid 1983
• MURRAY, E Y l: El Arte del Renacimiento. Ed. Destino. Col. El Mundo del Arte. Barcelona 1991
• NIETO ALCAIDE, MORALES, CHECA. Arquitectura del Renacimiento en España (1488-1599). Cátedra. Madrid 1989.
• HERNANDO, J.: Arquitectura en España 1770-1900, Ed. Cátedra, Madrid 1989
• FREIXA, M.: El Modernismo en España, Ed. Cátedra, Col. Cuadernos de Arte, Madrid 1986
• E. LUCIE - SMITH.: Movimientos artísticos desde 1945, Ed. Destino, Barcelona 1991

DOSSIER DE TEXTOS ELABORATS PER LA PROFESSORA (que l'alumnat haurà d'adquirir i llegir) A més a més les pàgines de webgrafia que es vagin introduint durant el curs per ajudar a una millor comprensió de l'assignatura

METODOLOGIA DOCENT

El curs tindrà tres dinàmiques ben diferenciades:

• Classes magistrals. Exposició del contingut teòric del programa de forma clara, sistemàtica i organitzada per part de la professora (els alumnes tindran a l'Autònoma Interactiva l'esquema bàsic de tots els temes en format de PowerPoint). Es fomentarà, en tot moment, la participació de l'alumnat a l'aula; es valoraran les seves aportacions, reflexions, dubtes i interrogants. Caldrà complementar el contingut teòric amb la lectura de textos del dossier de curs i amb les lectures recomanades.
• Sortides de camp, amb el grup-classe, per la ciutat Barcelona: és obligatori fer com a mínim una visita. Hi haurà preguntes a l'examen d'aquestes visites guiades.
• Presentacions dels treballs de cada grup al grup-classe en una sessió en PowerPoint (segons un calendari consensuat a principi de curs). Els alumnes hauran de realitzar una contextualització històrica, crear una fitxa específica pel recurs que treballaren de manera que sigui fàcil entendre el monument treballat, explicació del recurs i el seu valor d'ús actualment i, finalment valoraren les pàgines web que permeten entendre de manera clara el recurs.

ORGANITZACIÓ DEL TEMPS DE DEDICACIÓ DE L'ESTUDIANT

L'avaluació d'aquesta assignatura consta del següent sistema (ATENCIÓ: el plagi parcial o total suposarà la no acreditació de tota l'assignatura):

• Exposició pública del treball en format PowerPoint al grup-classe (avaluació del resultat final: valdrà un 60%) FEEDBACK: la professora penjarà a l'Autònoma Interactiva l'acreditació obtinguda per cada grup amb els comentaris pertinents.
• Tres controls tipus test, que valdran el 40%. Serà matèria d'examen el contingut teòric i històric que s'ha tractat en les classes magistrals, els documents del dossier de textos, les visites guiades realitzades amb el grup classe, i les exposicions dels companys. FEEDBACK: la professora penjarà a l'Autònoma Interactiva les respostes de l'examen.

CONDICIÓ SINE QUA NON PER A OBTENIR L'ACREDITACIÓ DE L'ASSIGNATURA: caldrà haver aprovat el treball en grup (3 punts de 6) i el còmput global dels exàmens (2 punts de 4).